Una geografia variada

Mapa general de la Macedònia grega on es mostren les principlas característiques del relleu, la hidrografia, les costes, els nuclis de poblacions i les comunicacions.

(El.laboració pròpia a partir d'un mapa troabat a l'enciclopèdia Descubrir el Mundo, vol.2 (Europa). Planeta de Agostini, Unesco.)

En aquest document cartogràfic que hem el.laborat pretenem donar una ullada general a les característiques físiques més essencials del territori macedoni i com aquest medi també determina en bona part el poblament humà, la distribució de la població i la disposició de les comunicacions. Així podem observar una disposicició vertical de les unitats de relleu, on les principlas formacions de muntanyes s'alineen en direcció NW-SE i una sèrie de planes al.luvials que es situen entre elles. A la part occidental, destaca poderosament la serralada dels monts Pindo, que la separen de l'Epir. Cap al sud s'extenen les estribacions del mont Olympus (2.918 m d'altitud), el cim més alt de Grècia. Aquestes barreres orogràfiques barren el pas als vents humits i temperats del mar Jònic i li donen a les regions interiors característiques climàtiques continentals, en contraposició a les regions costaneres, de caire mediterrani. En general, la Macedònia Occidental és una regió plena de muntanyes i mesetes, abrupta, amb nombrosos llacs (els dos Prespa, el Perton, el Vegotrotis, el Kastoria, entre altres) i té, per dir-ho d'una manera senzilla, unes característiques molt balcàniques, amb característiques climàtiques continentals i de muntanya. També és la regió menys poblada i desenvolupada de la regió, només nuclis de població com Kastoria o Kozani depassen els 30.000 habitants i les comunicacions per terra més importants es donen amb la Plana de l'Axíos des de Kozani i amb la regió veïna de Tesàlia.
Per contra, la Macedònia central, que podem definir com la regió ocupada per les planes al.luvials dels rius Axíos i Strimon, les terres altes situades entre ambes planes i la molt articulada península de la Calcídica, presenta unes característiques de relleu, climàtiques i de població difereneciades. Aquesta part central és la que presenta millors condicions per a les activitats humanes, ja que disposa de les planes al.luvials dels rius Axíos i Strimon i regions litorals més amples, on s'assenten grans aglomeracions com Salònica, que és un important nucli industrial i disposa d'un port força important a escala mediterrània. La plana que formen els cursos baixos del Axíos (Vardar a la Macedònia eslava) i l'Alakmon, malgrat el seu aspecte estepari, és la més fèrtil i productiva de Grècia, gràcies a la irrigació i, al contrari que la de Tesàlia, està amplement oberta al mar. La part central entre els rius Axíos i Strimon és una successió de terres elevades que a la península calcídica donen lloc a un relleu abrupte i una costa molt articulada, amb tres penínsules, on destaca l'altitud assolida pel mont Athos a tan poca distància del mar (2.093 m).
Finalment, la Macedònia oriental, fronterera amb la Tràcia, comparteix amb aquesta les estribacions més meridionals dels Ròdope, massís que es desenvolupa majorment a la veïna Bulgària. Es tracta d'una zona força muntanyenca, amb una petita plana al.luvial i una costa més aviat poc articulada, encara que destaca la presència de l'illa de Thassos, l'única illa de certa importància des del punt de vista de les dimensions de la regió. Malgrat tot és una regió més favorable per a l'assentament humà que la part occidental. És important observar la disposició NO-SW de les unitats de relleu principals, com els monts Pindo i els Ròdope i com, excepte la vall del riu Aliakmon, les conques fluvials també s'orienten de forma longitudinal. Entre les valls dels rius Axíos i Strymon sorgeixen una sèrie de terres altes o altiplans.

Macedònia només té una gran aglomeració, com la de Salònica, gran centre comercial, amb un port imortant a escala mediterrània i un hinterland significatiu des del punt de vista industrial. La resta de la població es concentra en les àreees més favorables com les valls fluvials, especialment a les planes de l'Axíos i del baix Aliakmon i a les zones costaneres orientals, on destaca Kavala. L'interior muntanyenc i especialment la Macedònia Occidental, amb un clima més dur i una orografia abrupta, està força menys poblat, amb Kozani com a únic nucli de certa importància. Les cominicacions responen a aquesta disposició. Les comunicacions provinents de la resta de Grécia tenen una via principal que passa a prop de la costa egea, comunica amb les planes centrals, on enllaça amb les vies que porten cap al nord i continua fins Salònica, des d'on les vies comuniquen amb la península calcídica d'una banda i amb la part oriental, especialment amb Kavala.

Un element cartogràfic interesant és observar com els punts d'interès històric com Pella, Vergina o Olynthos es troben situats a les zones climàtica i orogràficament més favorables a l'establiment humà. A les planes fluvilas és on es va desenvolupar la cultura més pròpiament macedònica, en tant que la costa oriental va ser el lloc de establiment de diverses polis gregues.

Per Daniel Rodríguez, a partir de l'enciclopèdia Descubrir el Mundo, vol.2 (Europa). Planeta De Agostin, Unesco.