El clima a Grècia respon a les característiques del clima mediterrani, amb hiverns entre suaus i freds i relativament plujosos i estius entre càlids i calurosos i secs, amb, generalment moltes hores de sol al llarg de l’any. Una gran varietat de subclimes, dintre del clima mediterrani s’observa en le territori grec. Aquesta varietat és deguda a la topografia (amb una successió de muntanyes al llarg de la part central) que ofereix unes determinades respostes climàtiques a les masses d’aire provinents del Mediterrani central.
En general es passa d’una situació de marcada aridesa a la regió de l’Àtica (la regió on es troba la capital, Atenes) i, en general a les parts orientals (incloent-hi les illes egees i les planes al nord) fins a un clima més humit a les àrees de muntanya del nord i, sobretot a les regions occidentals (costa i illes jòniques).
En termes climatològics, l’any es pot dividir majormant en dues estacions, una estació freda i plujosa des de mitjans d’octubre fins a finals de març i una estació càlida i seca d’abril a setembre.
Durant el primer període els mesos més freds son el gener i el febrer, amb temperaturas mitjanes mínimes que oscil.len entre 5-10ºC a les zones costaneres i entre 0 i 5 ºC a les zones d’interior i més altes, amb els valors més baixos a la part septrentional. L’hivern és l’estació més plujosa gairebé sempre al conjunt de Grècia, degut a la situació d’inestabilitat provocada per la borrasca del Mediterrani oriental, encara que els dies grisos no son tan habituals com en altres hiverns d’altres zones del món, ja que es sol produïr uina alternancia de dies de forta pluja, soviet interrompputs per dies assolellats, que ja es coneixien a l’antigüitat com els dies d’Alkyon. L’hivern, pel que respecta a les temperaturas és temperat a les illes egees i jòniques i pot arribar a ser fred a les regions del nord i de l’est de Grècia.
A l’estiu, domina una situació d’estabilitat anticiclònica, amb cels molt clars i precipitació molt eixuta. De tant en tant es produeixen intervals de plujes fortes, en forma de tormentes d’estiu intenses però de petita durada, que afecten sobretot a les zones de muntanya, especialment les orientades cap a la mar jònica, que reben masses d’aire provinents de l’oest. Els períodes més càlids solen ser els deu últims dies de juliol i la primera setmana d’agost, amb rangs de temperatura que oscil.len entre els 29 i els 35 ºC, donant lloc, degut a la marcada sequera estival a la major part del territori a un acusat déficit hídric. Les brises marines a la costa i les illes i un vent del nord que afecta a les illes egees, conegut com Etesios, poden refrescar l’ambient a les zones litorals.
EL CLIMA DE MACEDÒNIA
En aquest document extret del Hellenic National Meteorological Service podem observar els trets climàtics de Salònica, la ciutat més important de la regió i a més es poden observar també els climogrames d'altres localitats significatives com Kavala, de característiques similars, encara que amb una aridesa més marcada i les localitats de clima més continental com Kozani, localitat interior a la Macedònia Occidental situada a més altitud o Florina, també a la Macedònia Occidental, a una altitud similar, però situada més a l'oest i més plujosa. Tots els climogrames prenen com a referència el període de temps 1959-1997.La ciutat de Salònica és una ciutat costanera, ubicada a una latitud semblant a la de les nostre ciutats mediterrànies i el seu clima és clarament mediterrani encara que amb alguns aspectes continentals. També la ciutat costanera de Kavala mostra trets similars, encara que amb una tendència a l'aridesa estival encara més marcada i uns hivers més suaus, degut a la protecció que presten les eztribacions dels monts Ròdopi. mentre que Salònica resta més exposada a l'entrada de masses d'aire fred del nord degut a l'orientació N-S de la plana de l'Axios. En contrast les dues localitats de la macedònia occidental, situades a l'interior i a més altitud, mostren unes temperatures més baixes, amb hiverns freds i més pluviositat, especialment a la localitat de Florina. En general, si ens fixem en la forma dels fenòmens, trobarem una sèrie de característiques comunes: Temperatures contrastades entre hivern i estiu. sobretot a les localitats interiors. estius molt calurosos i amb un període de sequera força prolongat i uns màxims pluviomètrics entre finals de la tardos i principis de l'hivern. En el cas de Kavala i Salònica podem observar estius molt calurosos, amb mitjanes superiors als 26 ºC al juliol i a l'agost, la qiual cosa ens diu que les mitjanes altes superen àmpliament els 30ºC. Les mitjanes hivernals es troben entre els 5 i els 8 ºC als mesos més freds i destaca un període de sequera pronunciat, especialment a Kavala (6 mesos). Les localitats d'interior tenen la mateixa altitud, però Florina mostra en general temperatures més baixes, amb hiverns força freds (0,5 ºC al gener) i una major pluviositat, especialmet marcada a l'hivern (destaquen els 86,2 mm del decembre).
En aquest document extret del Hellenic National Meteorological Service podem observar els trets climàtics de Salònica, la ciutat més important de la regió i a més es poden observar també els climogrames d'altres localitats significatives com Kavala, de característiques similars, encara que amb una aridesa més marcada i les localitats de clima més continental com Kozani, localitat interior a la Macedònia Occidental situada a més altitud o Florina, també a la Macedònia Occidental, a una altitud similar, però situada més a l'oest i més plujosa. Tots els climogrames prenen com a referència el període de temps 1959-1997.La ciutat de Salònica és una ciutat costanera, ubicada a una latitud semblant a la de les nostre ciutats mediterrànies i el seu clima és clarament mediterrani encara que amb alguns aspectes continentals. També la ciutat costanera de Kavala mostra trets similars, encara que amb una tendència a l'aridesa estival encara més marcada i uns hivers més suaus, degut a la protecció que presten les eztribacions dels monts Ròdopi. mentre que Salònica resta més exposada a l'entrada de masses d'aire fred del nord degut a l'orientació N-S de la plana de l'Axios. En contrast les dues localitats de la macedònia occidental, situades a l'interior i a més altitud, mostren unes temperatures més baixes, amb hiverns freds i més pluviositat, especialment a la localitat de Florina. En general, si ens fixem en la forma dels fenòmens, trobarem una sèrie de característiques comunes: Temperatures contrastades entre hivern i estiu. sobretot a les localitats interiors. estius molt calurosos i amb un període de sequera força prolongat i uns màxims pluviomètrics entre finals de la tardos i principis de l'hivern. En el cas de Kavala i Salònica podem observar estius molt calurosos, amb mitjanes superiors als 26 ºC al juliol i a l'agost, la qiual cosa ens diu que les mitjanes altes superen àmpliament els 30ºC. Les mitjanes hivernals es troben entre els 5 i els 8 ºC als mesos més freds i destaca un període de sequera pronunciat, especialment a Kavala (6 mesos). Les localitats d'interior tenen la mateixa altitud, però Florina mostra en general temperatures més baixes, amb hiverns força freds (0,5 ºC al gener) i una major pluviositat, especialmet marcada a l'hivern (destaquen els 86,2 mm del decembre).
Climogrames d'el.laboració pròpia a partir de dades de l'HNMS.
Si voleu observar amb més detall les característiques dels diferents observatoris disponibles a l'HNMS, cliqueu a la direcció web situada a la dreta de l'observatori. En aquests diagrames trobareu informació més acurada, amb mitjanes de les temperatures màximes i mínimes, dies de pluja, humital relativa i direcció i velocitat dels vents dominats.
Salònica: http://www.hnms.gr/hnms/english/climatology/climatology_region_diagrams_html?dr_city=Thessaloniki_Mikra&dr_region=ClimMacedonia_Central
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada