7/3/09

Biogeografia

Característiques Generals

Geogràficament, Grècia pertany a les regions dels Sud-Oest d'Europa i a al Mediterrani Oriental. La trobem a l'encreuament de tres continents; Europa, Àsia i Àfrica.
La seva geomorfologia és diversa. Grècia és, abans de tot, un país muntanyós, amb un setanta per cent del seu territori covert de muntanyes. Té una línia de costa molt llarga i tota plena de penínsules i illes. El clima és marcadament influenciat per una combinació de la seva geografia i la seva geomorfologia. És, a grans trets, un clima Mediterrani amb hiverns plujosos i estius secs. A Macedònia trobem des de tipus de clima semi-àrid fins a tipus de clima continental humit de les Muntanyes Rodopi, a tocar de la frontera amb Bulgària.
Aquest mosaïc de micro climes es reflecteix en la presència de una flora i fauna molt diversa, amb una gran varietat d'ecosistemes. La flora de Macedònia està composada d'elements Mediterranis, Centraleuropeus i Caspioiranís. Més de 6.000 espècies de plantes han estat esmentades per al conjunt de l'Estat grec amb un alt grau d'endemismes en comparació amb el tamany del país, degut al caracter isolat de bona part de les seves zones muntanyoses. A Europa, un major número d'espècies només s'ha trobar a la Península Ibèrica, on la flora també inclou les espècies de caracter Atlàntic, a més d'una molt més gran superfície.
La fauna presenta una rica varietat d'espècies europees, asiàtiques i africanes, incloent un considerable número d'espècies endèmiques. La varietat de peixos d'aigua dolça és una de les més riques d'Europa: 107 espèces, dels quals 37 són endèmics. L'herpetofauna és també una de les més riques del continent, amb 18 espècies d'amfibis i 59 de rèptils. A tota Grècia nidifiquen fins a 240 espècies d'ocells i fins a un total de 407 utilitzen de forma regular el seu territori. Els mamífers inclouen fins a 116 espècies, dels quals 57 són a la llista del IUCN (http://www.uicn.org/) d'espècies amenaçades. Finalment, el número d'espècies d'invertebrats ha estat estimat en 25.000, un número molt gran per un país tant petit.
Val a dir que el territori de la Macedònia grega, com a la resta de l'Estat, és un dels territoris del planeta on la mà de l'home ha actuat sobre el paisatge des de més antic. Tot i això, val a dir que bona part dels ecosistemes presents al territori que aquí estudiem mantenen un equilibri ecològic envejable, sobretot si els comparem amb els d'altres països "industrialitzats".

Comunitats Vegetals i Vegetació


La vegetació d'aquesta àmplia zona de l'Estat grec es caracteritza per una àmplia varietat. L'existència d'una gran amplitud edàfica i altimètrica obren les portes a una gran diversitat d'ambients. A les zones més mediterrànies, caracteritzades per l'existència d'un estrés hídric més o menys perllongat així com per un creixement vegetatiu que s'estén al llarg de tot l'any, trobem comunitats vegetals perfectament adaptades a aquest tipus d'ambients. Predominen en aquests ambients les formacions baixes de màquia dominades per àmplies extensions de garric (Quercus coccifera) que poden assolir fins a més de dos metres d'alçària. A una altimetria més elevada o amb un clima de traces més continentals trobem matorrals arborescents de càdec (Juniperus oxycedrus) i a les zones amb més humitat apareixen formacions de boix (Buxus sempervirens), comuns en vessants calcaris (Berberidion p.). A les zones kàrstiques dominen associacions herbàcies com (Alysso-Sedion albi). A baixa alçada les formacions boscoses estan dominades per boscos similars a les debeses (Sclerophyllae) amb sureres (Quercus suber) i alzines (Q.ilex), encara que aquestes formacions han estat en molts casos substituïdes per pinedes de repoblació (Pinus brutia, Pinus pinea).
Als nombrosos massissos muntanyosos trobem extensos boscos. A la zona més oriental de Macedònia, als vessants del Pindos trobem extensos boscos d'Abies borisii-regis, Abies cephalonica així com comunitats típiques de la mitja muntanya com Asperulo-Fagetum i Luzulo-Fagetum on el faig (Fagus silvatica) és l'arbre dominant. A tota la zona fronterera amb Macedònia (República de) i Bulgària trobem importants boscos de faig (Fagus silvatica) així com importants extensions de castanyers (Castanea sativa), ambdós boscos amb una importància comercial molt elevada. Els boscos de ribera de la zona inclouen galeries de salzes (Salix alba) i àlbers (Populus alba) i no és dificil trobar boscos al·luvials dominades pel vern (Alnion glutinoso-incanae), encara que de forma més residual.
A la Calcídica, les seves particulars condicions edàfiques i climatològiques ens permeten trobar també formacions boscoses dominades per càrpinus oriental (Carpinus duinensis), l'òstria (Ostrya carpinifolia), Tilia tomentosa, Acer campestre, Acer pseudoplatanus, Rhus coriaria etc. A més, algunes d'aquestes formacions es barregen amb paisatges de debesa (Quercus ilex, Q. suber), castanyedes (Castanea sativa) i boscos hel·lènics de faig (Fagus sylvatica) amb Abies borisii-regis, roure d'Hongria (Quercus frainetto), teix (Taxus baccata) o pí de Palla's (Pinus nigra pallasiana).
A la zona fronterera amb Bulgària (massisos Órvilos i Rodópi) abundant les associacions de fagedes acidofíliques (Luzulo-Fagetum) i neutrofíliques (Asperulo-Fagetum).
ESPAIS NATURALS
El territori que estudiem té una gran varietat d'espais naturals de gran singularitat. Per tal de presservar aquest patrimoni el govern grec protegeix tot un seguit de zones amb diferents graus de protecció. Destaquem per exemple les 33 IBA (Important Bird Areas) que han d'acabar integrant-se en la xarxar NATURA 2000 d'espais protegits a nivell europeu. L'objectiu d'aquesta xarxa d'espais protegits és presservar tots els ecosistemes presents a cadascun dels països membres així com les espècies més significatives que hi habiten en ells. Les IBAs són una eina molt important per a fixar les àrees a protegir ja que és el grup de vertebrats més diversificat i ben conegut a nivell europeu a la vegada que són emprades com a bioindicadors de la qualitat ambiental a tot Europa.
Mont Olimp
El Mont Olimp és una muntanya mítica. Al llarg de segles, els antics habitants de la Península grega cregueren que aquestes muntanyes, permanentment envoltades de boires, eren la casa dels Déus. Administrativament, el massís es troba a cavall entre les regions gregues de Macedònia i Tessàlia. El massís consisteix principalment en calcàries i marbres del triàsic superior (vessant orientals 200-2000m), del paleocè i del cretàcic (vessants occidental i meridional, 1200-2000m) i del juràsic (falca superior del cim Mítikas, 2000-2917m). La varietat de microclimes és la responsable de la inversió de les zones de vegetació i de l'anarquia de la distribució vegetal al massís. El Mont Olimp té el límit de bosc més alt del continent europeu (Pinus heldreichii a 2500m). El Parc Nacional fou establert el 1938. Actualment cobreix una extensió de 7150 hectàrees que sumada a la zona de pre-parc afecta a un àrea de 17.420 hectàrees. Actualment és també Reserva de la Biosfera, sota protecció de la UNESCO.
Entre les comunitats vegetals més destacables del Mont Olimp trobem; brugueres amb gatosa (Erico-Ulex) endèmiques del Mediterrani, formacions de boix (Buxus sempervirens) a vessants calcàrees (Berberidion p.), garrics amb llorer (Laurus nobilis), prats alpins calcaris, prats esteparis, prats subcontinentals esteparis, Nardus grasslands a substrats silicis, matollars humits mediterranis (Molinio-Holoschoenion), fagedes amb alzines i teixos (Taxus) rics en epífits (Ilici-Fagion), fagedes calcàrees (Cephalanthero-Fagion), rambles amb associacions de tells Tilio-Acerion, fagedes hel·lèniques amb Abies borisii-regis, boscos de ribera com salzedes (Salix alba) i alberedes (Populus alba), boscos de plàtan oriental (Platanion orientalis) i boscos de pins mediterranis amb pins Mesoegeus endèmics com Pinus mugo i Pinus Leucodermis.

Llac Prespa
en construcció